Anys 40, 50, 60 i 70: Un barri fet a sí mateix
Fa menys de cent anys, Ca n’Oriac era una zona no urbanitzada on hi predominaven cultius, descampats i algunes masies, entre elles, la de Ca n’Oriach, que acabaria donant nom al barri.
De fet, va ser als anys 40, just acabada la guerra, que Sabadell va començar a acollir fortes onades migratòries procedents principalment de Múrcia i Andalusia, i en menor mesura d’Aragó. Va ser així com la zona nord de Sabadell va veure néixer un barri que de seguida es va caracteritzar pel seu tarannà proactiu i reivindicatiu.
Els nous veïns i veïnes de Ca n’Oriac van prendre consciència de la seva nova realitat molt ràpidament, i es van organitzar per millorar-la. Moltes de les primeres construccions del barri van passar de ser barraques a casetes gràcies a l’esforç constructiu que els seus habitants feien durant el cap de setmana. De fet, van ser els propis veïns els que van aconseguir que la llum i l’aigua corrent arribessin al barri (al 1957 i el 1964, respectivament), tot organitzant col·lectes per pagar la companyia de la llum o instal·lant ells mateixos les alineacions i rasants que la companyia de l’aigua demanava.
Carrers sense asfaltar entre Ca n’Oriac i Can Deu, entre els anys 1970 i 1980. Autor desconegut/Arxiu Històric de Sabadell
L’any 1963 la carretera de Matadepera es va reformar i es va convertir en l’actual avinguda de Matadepera, on es van començar a obrir comerços per abastir els veïns i veïnes, a més d’una
gran concentració de bars.
A principis els anys 60, el barri ja tenia uns 15.000 habitants i una via de comunicació que el travessava: la carretera Matadepera. El problema era que entre les cases i la carretera hi havia un desnivell que en alguns trams superava el metre d’alçada. Per això, l’any 1963 la via es va reformar i es va convertir en l’actual avinguda de Matadepera, on es van començar a obrir comerços per abastir els veïns i veïnes, a més d’una gran concentració de bars. Era el germen de la futura associació de comerciants.
Als anys 70 i 80, a Ca n’Oriac el moviment comercial i la lluita veïnal i social tenien molts punts d’unió, perquè la immensa majoria de comerciants vivien al barri i alguns d’ells formaven part dels moviments
socials que tant l’havien impulsat.
Però encara quedava molt per fer. Durant els últims anys del Franquisme, diverses entitats del barri (des dels Joves del Centre Cultural fins a l’Agrupació de Veïns de Ca n’Oriac) van treballar, i amb empenta, per aconseguir que l’Ajuntament instal·lés un sistema de clavegueram al barri (el 1968) i que asfaltés els carrers (el 1972), ja que eren de terra i quan plovia s’enfangaven.
Tot i així, els veïns van haver d’assumir el cost de gran part d’aquestes obres, i els treballs d’asfaltat van quedar aturats durant vuit anys.
No va ser fins l’arribada de l’Ajuntament democràtic, al 1978, que el consistori es va comprometre a finançar les obres de pavimentació pendents, que van començar l’any 1981 (una situació similar a la d’altres barris de la ciutat, com la Creu de Barberà, Can Puiggener o els Merinals). El primer govern democràtic municipal de Sabadell tenia una política molt clara: reequilibrar la ciutat, que estava desequilibrada a causa d’una onada d’immigració massiva i força sobtada. Però aquesta política mai s’hauria fet realitat sense la tradició de lluita,
reivindicació i consciència col·lectiva de barris com Ca n’Oriac.
Construcció de l’església de Ca n’Oriac, que avui està envoltada d’edificis. Foto presa entre l’any 1958 i el 1960. Autor: Joan Monistrol Pons/AHS
Guardia urbà dirigint el trànsit a l’avinguda Matadepera, entre el 1965 i el 1970. Autor: José Gallego Ruiz/AHS
Un carrer amb cases d’autoconstrucció al barri de Ca n’oriac, entre el 1965 i el 1970. Autor: Perer Farran i Climent/AHS
1980: Els comerciants de l’avinguda Matadepera
Ca n’Oriac va florir a principis dels anys 80. Després de 40 anys d’esforç col·lectiu, s’havia convertit en una zona ben urbanitzada, amb un fort teixit associatiu i cada vegada més equipaments. Estava plena de vida i de famílies joves.
En aquest context, el 24 de novembre de 1980, es va celebrar l’assemblea constituent de l’Agrupació Comercial de l’Avinguda de Matadepera de Sabadell, que ja feia uns anys que funcionava extraoficialment. L’assemblea va tenir lloc al bar Avenida, que des dels 80 fins el seu traspàs l’any 2017 cediria un espai de les seves àmplies instal·lacions per acollir l’oficina de l’agrupació de comerciants.
Els fundadors de l’agrupació van ser els senyors José Bravo, Gonzalo Hernández, Gregorio Belmonte, José Ribes, Francisco Conejero i Benito Hidalgo. En aquell moment, a Ca n’Oriac el moviment comercial i la lluita veïnal i social tenien molts punts d’unió, perquè la immensa majoria de comerciants vivien al barri i alguns d’ells formaven part dels moviments socials que tant l’havien impulsat. De fet, José Bravo havia estat president de l’Associació de Veïns de Ca n’Oriac del 1964 al 1971 (des d’on havia reivindicat que es pavimentessin els carrers) i a més regentava la botiga d’electrodomèstics Electrohogar Bravo.
D’altra banda, Gonzalo Hernández havia estat president de l’Associació de Pares de Ca n’Oriac, que lluitava per la millora de les condicions d’escolarització al barri, i estava al capdavant de la Joyería Hernández.
L’objectiu principal de l’agrupació era crear una xarxa entre els comerciants de l’avinguda Matadepera. A més d’això, en els seus inicis buscava defensar-se de la pressió fiscal en un context de crisi econòmica, així com lluitar contra la competència deslleial, col·laborar amb les associacions del barri (per exemple, amb campanyes de neteja) i impulsar l’enllumenat nadalenc.
L’Associació de Comerciants de Ca n’Oriac tenia l’ADN de lluita pel reconeixement i de l’orgull d’haver construït el barri amb esforç que caracteritzava tot el que naixia a Ca n’Oriac.
Als anys 70 i 80, a Ca n’Oriac el moviment comercial i la lluita veïnal i social tenien molts punts d’unió, perquè la immensa majoria de comerciants vivien al barri i alguns d’ells formaven part dels moviments socials que tant l’havien impulsat.
Acta de fundació de l’Agrupació Comercial de l’Avinguda de Matadepera de Sabadell.
Anys 80: “La petita Andorra”
Fins els anys 80, Sabadell tenia un nucli comercial històric: el Centre. Però, a partir dels 80, Ca n’Oriac va créixer en competitivitat i es va convertir en un dels principals eixos comercials de Sabadell. Diversos motius, entre ells el sentiment de pertinença, havien portat els veïns i veïnes a obrir botigues al seu barri i a comprar allà. A Ca n’Oriac hi havia una bona densitat demogràfica, al contrari que a d’altres barris de Sabadell amb moltes cases baixes, com Gràcia o Torre-romeu. A més, els barris del voltant de Ca n’Oriac (la Planada del Pintor, la Roureda, el Torrent del Capellà, Can Deu i la Concòrdia) també es van veure atrets per aquella avinguda plena a vessar de vida, comerços i restauració. Per això, els nous establiments tenien un gran públic potencial.
Mica en mica, l’avinguda Matadepera es va començar a distingir pels seus preus competitius i articles rebaixats, que atreien clients de tots els racons de Sabadell, i es va guanyar el sobrenom de “la petita Andorra”.
Fins i tot alguns comerciants del Centre van obrir una segona botiga a Ca n’Oriac, entre ells l’establiment d’electrodomèstics Milar-Brunet, la cistelleria Masclans i les sabateries Ferreres i Baró. Ca n’Oriac, un barri amb uns escassos 40 anys de vida i que havia nascut gràcies a l’empenta dels seus habitants, s’havia convertit en un referent de la ciutat.
L’avinguda Matadepera es va començar a distingir pels seus preus competitius i articles rebaixats, que atreien clients de tots els racons de Sabadell, i es va guanyar el sobrenom de “la petita Andorra”.
A mitjans dels 80, Ca n’Oriac va ser l’únic barri de Sabadell amb llums de Nadal. I, a més, amb la novetat del moviment lumínic.
A més, durant els anys 80, l’Agrupació de Comerciants de l’avinguda Matadepera era molt activa. Com que alguns comerciants procedien dels moviments socials del barri, estaven acostumats a fer molt amb pocs recursos.
Una de les activitats de l’agrupació que més es recorden és la col·laboració amb la romeria de la Virgen de la Fuensanta. Al 1953, un grup de veïns de Ca n’Oriac havia constituït la Hermandad de Caballeros de la Virgen de la Fuensanta, i des d’aleshores cada any pels volts de maig feien una romeria fins l’ermita de Sant Julià, a la carretera de Matadepera (una activitat que encara dura).
Als 80, coincidint amb l’esdeveniment, l’agrupació de comerciants organitzava concursos de pintura ràpida per a infants i feia obsequis als nens i nenes de la parròquia. I tan important com la Romeria era la memorable festa major del barri, on hi havia una fortíssima participació i implicació del comerç que encara té continuïtat.
En aquella època, els propis comerciants s’encarregaven de l’associació, i la tasca més important de l’any era gestionar la instal·lació de les llums de Nadal. Però a mitjans dels anys 80 l’empresa que muntava l’enllumenat nadalenc no va poder venir a Sabadell. Per evitar que Ca n’Oriac es quedés sense la decoració típica de les festes, un vespre, després d’abaixar la persiana, dos socis, Benito Hidalgo (un dels fundadors) i Gonzalo Hernández (fill del Gonzalo Hernández abans mencionat), van agafar el cotxe i van anar fins a Barcelona, on es van dedicar a buscar els operaris que estaven instal·lant les llums nadalenques fins que van trobar el cap de l’empresa. El resultat: aquell any Ca n’Oriac va ser l’únic barri de Sabadell amb llums de Nadal. I, a més, amb la novetat del moviment lumínic.
El 1989, l’Agrupació Comercial de l’Avinguda de Matadepera de Sabadell va canviar el seu nom per Ca n’Oriac Comerç per tal d’incloure els establiments del barri que no estaven pròpiament a l’avinguda.
Finals dels anys 80 - anys 90: Un nou Eix a deu minuts de l’avinguda
Durant el seu primer mig segle de vida, Ca n’Oriac havia estat desconnectat urbanísticament del Centre de Sabadell. Fins els anys 80, en lloc de l’actual Eix Macià i del Parc Catalunya, hi havia descampats, horts, un camp de futbol i una carretera que anava de la plaça Catalunya fins a un revolt que s’enfilava per l’Avinguda Paraires. Per tant, la connexió directa del Centre amb la Concòrdia-Ca n’Oriac, que avui és una realitat, aleshores no existia. A això s’hi sumava que la Gran Via era un connector relativament recent, ja que s’havia inaugurat l’any 1976. Aquest aïllament geogràfic i urbanístic va fer que des dels seus inicis el nord de Sabadell agafés entitat pròpia i es convertís gairebé en un municipi dins del municipi. Era comú que els veïns del nord parlessin de “baixar a Sabadell” per referir-se a anar al Centre.
En aquest context, a finals dels anys 80 es va obrir l’avinguda Francesc Macià, una via de tres carrils per sentit que va connectar els barris de la Concòrdia i Ca n’Oriac amb el Centre. Formava part del gran projecte urbanístic de l’Eix Macià, en el qual destacaven el parc Catalunya i tres nous centres comercials que s’inaugurarien durant la dècada dels 90: El Corte Inglés el 1991, Llac Center el 1994 i Paddock Bulevard el 1998
Del gran projecte urbanístic de l’Eix Macià, en destacaven el parc Catalunya i tres nous centres comercials que s’inaugurarien durant la dècada dels 90: El Corte Inglés, Llac Center i Paddock Bulevard.
A mitjans dels 80, Ca n’Oriac va ser l’únic barri de Sabadell amb llums de Nadal. I, a més, amb la novetat del moviment lumínic.
Vista aèria de l’Eix Macià i el Parc Catalunya mirant cap a la plaça Espanya, l’any 1982. Autor desconegut/AHS
L’aparició de centres comercials no era exclusiva de Sabadell, sinó un fenomen que s’estava produint arreu (tant pel que fa als centres comercials urbans com El Corte Inglés, com pel que fa als periurbans com Pryca o Baricentro). Davant d’aquests canvis, i per donar resposta a les demandes del comerç urbà, la Generalitat va reaccionar impulsant el concepte de “centre comercial a cel obert”. Els centres comercials oberts consistien a assimilar els espais urbans d’alta densitat comercial a un centre comercial. En aquest sentit, Ca n’Oriac, i concretament l’avinguda Matadepera, s’ajustava perfectament al nou concepte a causa del seu dinamisme i alta concentració comercial.
La Generalitat va impulsar un plec de mesures per potenciar el comerç de les centralitats urbanes; unes mesures que apostaven clarament per la professionalització de la gestió de les associacions de comerciants, tot dotant-les de recursos econòmics. Va ser així com aquestes entitats van començar a contractar professionals i a rebre finançament de les administracions per iniciar els primers plans de dinamització comercial, vinculats al concepte de “centre comercial a cel obert”. En aquest marc, Ca n’Oriac Comerç va posar en marxa el seu primer pla de dinamització comercial el 1998.
Als anys 90 van començar els sortejos de paneres a la plaça del Pi, una idea dels comerciants per fidelitzar la clientela, mantenir-la al barri i evitar que marxés a comprar a l’Eix Macià. Amb cada compra feta a una botiga de l’associació, es lliurava una butlleta, i el dia del sorteig els clients i clientes havien de portar la seva butlleta personalment per ficar-la en un gran bombo que s’instal·lava a la plaça. Es van arribar a sortejar 150 cistelles en un sol dia, a més de bicicletes i monopatins. Durant aquests sortejos, la plaça del Pi estava a vessar de gent. Es van convertir en una ocasió festiva molt esperada a Ca n’Oriac, que donava vida al barri i que va durar fins ben entrats els anys 2000. De fet, l’actual sorteig de la panera de Nadal, una a cada botiga associada, és la continuació d’aquesta tradició.
A més es van començar a imprimir catàlegs per anunciar les ofertes de les botigues de Ca n’Oriac, i es repartien per les bústies del nou barri de Can Llong, que s’havia començat a construir l’any 1998. I a principis dels anys 2000 es va donar el tret de sortida als sopars de germanor, que van durar uns anys mes i que en algunes ocasions van coincidir amb la festa major de Ca n’Oriac. Eren sopars que estaven oberts a tothom i on havien arribat a assistir-hi 600 persones. Per tal d’encabir tots els comensals, es tallava l’avinguda de Matadepera i s’instal·laven taules i més taules des de la plaça del Farell fins a la plaça del Pi.
Malgrat els esforços de Ca n’Oriac Comerç, l’aparició de l’Eix Macià va modificar la idiosincràsia de Ca n’Oriac i va canviar les regles del joc comercial a Sabadell. Els veïns del nord de la ciutat, que fins aleshores havien comprat en massa a Ca n’Oriac, es van començar a dividir entre Ca n’Oriac i l’Eix Macià, que, a més, representava un model de prosperitat econòmica i modernitat que havia vingut a superar el comerç anterior.
Per acabar-ho d’adobar, l’avinguda Francesc Macià era una via de comunicació molt més directa amb el Centre, i, per tant, els habitants del nord també van començar a “baixar a Sabadell” per anar-hi de compres amb molta més assiduïtat que abans. El nou Eix havia arribat per interrompre bruscament l’època d’esplendor comercial de l’Avinguda Matadepera. Això va obligar els comerciants a ser més competitius que mai i va reforçar encara més el paper de l’associació, encarregada d’impulsar la competitivitat dels negocis i de portar a terme la dinamització comercial.
Una altra vista aèria de l’any 1999-2000. S’aprecien canvis com la via de l’Eix Macià, la construcció del Parc Catalunya i els nous centres comercials. Autor desconegut/AHS
Anys 2000 – actualitat: Canvis demogràfics
A partir dels anys 2000, la generació jove que s’estava començant a emancipar es va trobar amb un problema: a Ca n’Oriac hi havia molt pocs habitatges buits. Va ser així com els fills i els nets del primers habitants de Ca n’Oriac van començar una lenta fuga cap a altres zones de la ciutat amb més disponibilitat d’habitatge, sobretot de nova planta.
Mentrestant, els habitants originals de Ca n’Oriac (els que hi havien fet fortuna, havien forjat un esperit de barri molt arrelat, havien vist com els carrers passaven del fang a l’asfalt, com les seves rendes augmentaven i els seus fills accedien a una bona educació) s’han quedat al barri, des d’on han vist marxar els seus fills.
Pel que fa al comerç, aquesta fuita s’ha traduït en l’absència de relleu generacional, tant des del punt de vista de la oferta com de la demanda. A més, la realitat demogràfica, concretada en l’envelliment del padró, poc a poc va anar reduint la despesa comercialitzable de les famílies del barri, que havien deixat de ser famílies joves amb fills i per tant ara tenien unes necessitats menors de proveïment i consum. Tot semblava indicar que, si l’arribada de l’Eix Macià havia fet trontollar les estructures de Ca n’Oriac, l’envelliment generalitzat dificultaria encara més reforçar-les.
Però un canvi porta a un altre canvi, que en aquest cas ha estat demogràfic: durant els últims anys el barri ha començat a rebre veïns i veïnes joves que han passat a habitar els pisos que s’anaven buidant amb comptagotes. Es tracta de persones amb rendes més baixes i uns nous orígens culturals. Per tant, les seves necessitats han provocat que apareguin comerços diferents al barri.
Sembla ser que aquests nous habitants no tenen la cultura associativa que va impulsar Ca n’Oriac a partir dels anys 60, però la seva arribada ha mantingut el barri ben viu i de ben segur afavorirà el comerç i el barri en general. Perquè a Ca n’Oriach, històricament, aquestes dues coses han anat sempre juntes
Durant els últims anys Ca n’Oriac ha començat a rebre veïns i veïnes joves. La seva arribada ha omplert el barri de vida i de ben segur afavorirà el comerç.
Reptes actuals
Mantenir i potenciar l’Avinguda de Matadepera com l’estructura comercial i urbana vertebradora de la zona nord de Sabadell: Treballem perquè Ca n’Oriac sigui un barri dinàmic i integrat a la ciutat, amb molt a oferir als barris que hi limiten (Can Llong, la Concòrdia, la Planada del Pintor i Can Deu) per tal de complementar-ne l’oferta.
Renovar i posar al dia urbanísticament l’avinguda Matadepera: bona part del comerç de Ca n’Oriac està situat a l’avinguda Matadepera, que va ser inaugurada l’any 1963. Seixanta anys després, la renovació d’aquesta via és fonamental per a mantenir viva la zona i evitar que la seva identitat es vagi difuminant fins a convertir-se en un barri dormitori.
Impulsar eines de participació col·lectiva per a la millora de la zona comercial i, de retruc, del barri: Cal reforçar l’associacionisme i explorar eines com les APEU (Àrees de Promoció Econòmica Urbana) com a únics camins per vincular l’activitat econòmica amb el barri, fer xarxa i transformar realitats. Tenim molt clar que les millores que aportin l’APEU o l’associació de comerciants al comerç, sempre de retruc seran bones per al barri. El barri i el comerç són dues qüestions que a Ca n’Oriac sempre han caminat juntes.
Mantenir i incrementar en la mesura del possible els recursos econòmics destinats a la promoció i la dinamització comercial del barri tot impulsant campanyes de comunicació, de fidelització i de cooperació.
Mantenir un diàleg obert amb l’administració per tal de millorar qüestions relacionades amb la neteja, l’enllumenat i la seguretat.
Una de les estratègies per afrontar els nostres reptes actuals és l’Area de Promoció Econòmica Urbana de Ca n’Oriac, de la qual s’han fet ressò diversos mitjans de comunicació de Sabadell.